Verola

La verola és l'única malaltia que ha estat completament erradicada, tot i que va provocar la epidèmia més greu de la historia de la humanitat, amb més de 300

milions de morts.

Es té constància que els primers casos de verola van sorgir fa entre 3.000 i 3.500 milions d'anys, hi ha diverses teories sobre el seu origen, alguns el situen a l'Índia i altres a Egipte, però sigui on sigui es va extendre a un ritme frenètic per tot el món. A 'Índia, en els principis de l'epidèmia, es creia que era una benedicció dels déus, i quan una persona s'infectava moltes d'altres anaven a adorar-la, això va fer que la malaltia es prpagués encara mes ràpid. 

La verola va arribar a tenir una taxa de mortalitat del 30%, encara que no sembli una taxa gaire elevada, tenint en compte les condicions amb les que s'havia de tractar, va ser tant mortífera perque va infectar a un nombre increible de gent.

Els símptomes de la malaltia començen a aparèixer després de dotze dies de la infecció. El virus envaeix la mucosa orofaríngia o la respiratòria després migra als gànglis limfàtics regionals i comença a multiplicar-se. El virus romàn a les cèl·lules fins que es produeix la lisi, és a dir, el trencament de3 la membrana cel·lular i el virus s'expandeix en gran quantitat pel flux sanguini.

Els símptomes inicials es poden confondre fàcilment amb altres malalties víriques ja que són febre alta,dolors musculars, malestar, mal de cap, pèrdua de força muscular i, com que l'aparell digestiu sol estar afectat, sovint apareixen nàusees, vòmits i mal d'esquena. 

Al cap dels quinze dies aproximadament apareixen les primeres lesions visibles, els enantemes, es a dir unes tàques vermelles que aparèixen a la mucosa de la boca i la gola. Quan aquests enantemes es trequen alliberen el fluíd víric a la saliva, el que fa que la malaltia s'extengui més ràpidament.

Les lesions a la pell aparèixen un o dos dies després que es trenquin els enantemnes de la mucosa de la boca. El cos s'omple completament d'uns grans anomenats màcules.

A partir del moment en que apareixen les lesions a la pell la malaltia pot prendre quatre curosos diferents:

- La verola ordinària, que és la més comuna, afecta al 90% dels infectats. Al cap de sis o set dies després de l'aparició de les màcules, aquestes s'han convertit en pústules, es a dir elevacions a la pell que poden variar en la seva mida i estan plenes de residüs de teixits. Entre els set i els deu dies les pústules assoleixen la seva mida màxima. Les pústules estan ben elevades, i solen ser arrodonides, tenses i fermes al tacte. Després de 16 o 21 dies les pústules s'han assecat, formant crostes, a partir del dia 21 les crostes començen a caure, deixant una marca a la pell en el lloc on havien estat, la pell queda despigmentada. 

En la verola ordinària les pústules sobresurten de la pell per separat i afecten principalment la cara i les extremitats.

- La verola modificada es més lleu i sobserba en persones que ja s'havien vacunat. Habitualment no hi ha febre durant l'evolució de l'erupció. Les lesions cutànies tendeixen a ser menors en nombre i a evolucionar més ràpidament, són més superficials i menys agressives. La verola modificada no sol ser mortal, però ho pot ser en alguns casos. Aquest tipus de verola es pot arribar a confondre amb la varicel·la.

- La verola llisa és un tipus de verola molt greu que provoca la mort en la gran majoria dels infectats. A diferencia de la verola ordinaria les lesions romanen gairebé a ras de la pell, madurem molt lentament i semblen estar incrustades a la pell, les vesícules contenen molt poc fluid, són toves i de tacte vellutat i poden contenir hemorràgies. Aquest procés sol anar acompanyat de febre alta i una alta concentració de fuids tòxics a la sang, això es deu a que les lesions a la llengua i el paladar son més extenses, contenen més fluid i solen apareixer durant més temps.

- La verola hemorràgica és un tipus molt greu de la malaltia. A diferència dels altres tipus no apareixen lesions sobre la pell sinó que hi ha hemorràgies sota la pell i a les membranes mucoses, això fa que la pell quedi d'un color negre i sembli cremada. En pocs dies les hemorràgies s'han estès per gran part dels organs del cos i els músculs. La mort es produeix sovint entre el cinquè i el setè dia de malaltia, quan només hi ha presents unes poques lesions cutànies insignificants. Una forma més avançada de la malaltia es produeix en els pacients que sobreviuen 8-10 dies. Les hemorràgies apareixen a principis del període eruptiu, i l'erupció és plana i no progressa més enllà de la fase vesicular.

La verola no es transmetia facilment, era necessari un contacte regular amb algun infectat. També es podia transmetre per mitjà del contacte directe a fluíds infectats o per objectes contaminats, com roba o llençols.

Com que la verola no es podia curar va ser clau la prevenció de la malaltia. Es va desenvolupar una vacuna que prparava el cos per la malaltia i mica en mica es va anar aplicant a tot el món fins que la malaltia va quedar totalment erradicada.