Pàgina d'inici > Lepra

Lepra

Malaltia infecciosa crònica deguda a un bacteri anomenat Mycobacterium leprae, la lepra provoca discapacitats severes en arribar als nervis perifèrics, la pell i les mucoses. La lepra va ser incurable i molt mortífera, fins fa molt poc, en introduir-se els antibiòtics de tractament. Coneguda des de l'Antiguitat, va ser des de sempre un motiu d'exclusió social: en no tenir tractament, encara que sigui en realitat una malaltia poc contagiosa, la lepra representava una amenaça i els malalts eren rebutjats per les seves famílies i les seves comunitats, els leprosos es veien obligats a portar campanes per avisar de la seva presència i del risc que significava als habitants i havien de ser aïllats en les leproseries.

Com va sorgir?

Es té constància de casos de lepra des de fa almenys 4000 anys. El seu origen se situa segons les teories i els textos bíblics a l'Índia, Israel i Egipte, on s'han trobat ossos amb signes clars d'haver patitaquesta malaltia. Com que tenia un periode d'incuvació molt llarg, entre 5 i 10 anys, encara que el conagi fos dificil, la malaltia es transmetia facilment en la vida cuotidiana. La lepra ha causat moltes morts fins ara hi ha deixat un gran nombre de gent mutilada o discapacitada de manera permanent.

Quins simptomes té?

Els símptomes característics de la lepra són les lesions cutànies, més clares que el color natural de la pell, també pot provocar elevacions a la pell que poden variar en la mida i la forma. El bacteri afecta, a més als nervis perifèrics i produeix un dany neurològic als braços i les cames, ocasionant per la pèrdua de la sensibilitat a la pell i debilitat muscular. En perdre la capacitat de percebre sensacions com el dolor, el fred o la calor, els malalts es poden ferir o cremar sense adonar-se'n.

Amb l'avanç de la malaltia, els membres es deformen, les mucoses de boca i nas es destrueixen, es perd el pèl corporal i les dents, i els trets facials es transformen a causa de les úlceres a la pell i de la inflor de la nas i la boca. El desagradable aspecte físic que confereix la malaltia quan no és tractada adequadament, ha influït en l'estigmatització i el rebuig social de les persones afectades.

Tipus de lepra

Lepra tuberculoide

L’evolució és lenta i benigne i no progresiva, amb lesions cutànies maculars, afectació asimétrica greu dels nervis, d’inici sobtat, amb pocs bacils en les lesions i proves de la lepromina positives.

També és pot presentar afectació ocular, úlceres nasals, anèmia i linfadenopatia.

Lepra Bordeline

És el tiups més comú,té característiques dels dos prototipus i és més làbil, amb tendència a tornar-se lepromatosa en el pacient no tractat i tuberculoide en el tractat.

Les lesions poden ser plaques eritematoses, com més a porp estigui el pacient de l’extrem lepromatós, més nombroses són les lesions. La debilitat del creixement del pèl són característiques de la lepra bordeline.

Lepra lepromatosa

Els pacients tenen la malaltia àmpliament diseminada, d’evolució progresiva i maligne. Les lesions clàssiques consisteixesen en nòduls encarnats ben definits, bilaterals, extensos, nombrosos i simètrics. En progresar la malaltia, els bacils s’infiltren en la dermis i produeixen un engruiximent, es troben abundants bacils acidresistent en les lesions cutànies i la prova cutània de la lepromina dóna negatiu.

La caiguda dels cabells, en especial els de les celles, pot extendre’s cap a la resta del cap. La afectació dels nervis simpàtics és freqüent. I és comú la tuberculosis pulmonar recurrent, segurament per la deficient immunologia cel·lular.

Com es transmet?

Encara no se sap del cert com es transmet la malaltia tot i que el més possibe és que es transmeti per gotícules nasals o orals. El que esta clar es que es necessita un contacte estret i constant per contagiar-se.

Com es tracta?